Pujar a un taxi sense conductor, rebre un avís del cotxe abans d’arribar a una zona d’obres o utilitzar una sola aplicació per combinar diferents transports. Sembla ciència-ficció? Algunes d’aquestes tecnologies ja s’estan provant.
La mobilitat del futur no arribarà d’un dia per l’altre. De fet, moltes de les tecnologies que podrien transformar la manera com ens movem ja existeixen, encara que algunes es trobin en fase de proves o només funcionin en determinats llocs.
Però, com podria ser un trajecte qualsevol d’aquí a uns anys?
Aquestes són cinc coses que avui encara poden semblar futuristes i que podrien acabar formant part dels nostres desplaçaments.
1. Pujar a un taxi sense conductor
Els robotaxis són vehicles autònoms dissenyats per transportar passatgers sense necessitat d’un conductor. I ja han deixat de ser només una idea.
A Europa ja comencen a fer-se els primers passos per incorporar aquest tipus de vehicles. El setembre de 2026, Uber i l’empresa britànica Wayve van començar a oferir a Londres trajectes autònoms supervisats a través de l’aplicació d’Uber.
En aquesta primera fase, els vehicles encara compten amb un conductor autoritzat que supervisa el trajecte.
Això no vol dir que aviat desapareguin tots els conductors. Els vehicles autònoms encara han de superar reptes relacionats amb la seguretat, la regulació i la convivència amb la resta d’usuaris de la via.
Però una cosa que fins fa poc semblava reservada a les pel·lícules ja circula per algunes ciutats.
2. Carreteres que “parlen” amb els vehicles
Un vehicle no només pot detectar allò que té al davant. En el futur, també podria rebre informació directament de la carretera.
Per exemple, podria saber que hi ha una zona d’obres uns quilòmetres més endavant, que s’ha produït un incident o que un semàfor està a punt de canviar abans que el conductor ho pugui veure.
Això és possible gràcies als sistemes de transport intel·ligents, que permeten que vehicles, infraestructures i centres de gestió del trànsit comparteixin informació en temps real. La Comissió Europea ja treballa en corredors connectats amb tecnologia 5G on es proven comunicacions entre vehicles i entre els vehicles i la infraestructura. L’objectiu? Anticipar-nos millor al que passa a la carretera i aconseguir desplaçaments més segurs i eficients.
3. Una aplicació que organitzi tot el trajecte
Avui podem consultar quant falta perquè arribi el bus, buscar una bicicleta compartida o calcular una ruta a peu.
Però imagina que una única aplicació pogués organitzar tot el trajecte per a tu.
Podria dir-te, per exemple: camina cinc minuts, agafa el tren, baixa en aquesta parada i completa els últims dos quilòmetres amb una bicicleta compartida. I tot, tenint en compte el trànsit, els horaris, el preu o fins i tot l’impacte ambiental de cada opció.
Aquesta manera d’entendre la mobilitat es basa en connectar diferents sistemes de transport perquè l’usuari pugui combinar-los amb facilitat. Precisament, una de les prioritats europees en mobilitat intel·ligent és aconseguir trajectes multimodals cada vegada més senzills i connectats.
Potser en el futur no pensarem en quin transport hem d’agafar, com simplement en on volem arribar.
4. Minibusos autònoms i transport sota demanda
I si, en lloc d’esperar un autobús amb una ruta i un horari fixos, poguéssim demanar un petit bus que adaptés el recorregut als passatgers que el necessiten en aquell moment?
Ja s’estan provant solucions semblants.
A Berlín, per exemple, el transport públic està testant minibusos elèctrics autònoms que es poden reservar mitjançant una aplicació i que circulen per una zona determinada de la ciutat.
També s’estan desenvolupant sistemes de transport compartit sota demanda que utilitzen intel·ligència artificial per calcular les rutes segons les peticions dels usuaris.
En un projecte europeu a Xipre, aquest model s’utilitza fins i tot per facilitar els desplaçaments d’adolescents a activitats extraescolars. Això podria fer que, en alguns llocs, el transport públic fos molt més flexible.
5. Cotxes que, a més de carregar-se, retornen energia
Normalment, pensem en un vehicle elèctric com una gran bateria que hem de connectar a la xarxa per carregar-la. Però aquesta relació podria funcionar en les dues direccions.
La tecnologia de càrrega bidireccional permet que l’energia emmagatzemada a la bateria d’un vehicle pugui tornar a una casa o fins i tot a la xarxa elèctrica quan sigui necessari.
A Europa ja s’està treballant per ampliar aquest tipus de sistemes, coneguts com a vehicle-to-home i vehicle-to-grid.
Així, un cotxe aparcat podria deixar de ser simplement un vehicle que no s’utilitza i convertir-se també en una petita reserva d’energia.
El futur potser ja ha començat
Robotaxis, carreteres connectades, transports autònoms sota demanda o vehicles que comparteixen energia.
Algunes d’aquestes innovacions encara necessitaran anys per generalitzar-se i és possible que no totes acabin formant part del nostre dia a dia de la mateixa manera.
Però ens mostren una cosa: el futur de la mobilitat no consisteix només a inventar nous vehicles, sinó a aconseguir que persones, transports, infraestructures i tecnologia estiguin cada vegada més connectats.