La bicicleta ja no es percep com un mode transport marginal, sinó com una eina estratègica per afrontar reptes clau com l’acció climàtica, la salut pública i la millora de la qualitat de vida.
Així ho assenyala l’informe Copenhagenize Index 2025, que analitza 100 ciutats de 44 països per mesurar fins a quin punt faciliten una mobilitat segura, còmoda i quotidiana en bicicleta.
Elaborat per la consultora internacional Copenhagenize amb el suport d’EIT Urban Mobility, es tracta de la referència global més rellevant per entendre el progrés real de les ciutats en matèria de mobilitat ciclista.
Quins factors fan que una ciutat sigui amigable amb la bicicleta?
L’informe avalua les ciutats a partir de 13 indicadors agrupats en tres grans àmbits
- Infraestructura segura i connectada (carrils bici protegits, zones 30, aparcament segur, sinistralitat)
- Ús i abast de la bicicleta (percentatge de desplaçaments diaris, evolució post-COVID, bicicleta compartida, cargo-bikes)
- Polítiques públiques i governança (pressupostos, plans, suport institucional, campanyes i percepció social)
Qui lidera el rànquing 2025?
Europa domina clarament el rànquing dons diferents ciutats presenten els sistemes més equilibrats: xarxes ciclables contínues, alta integració amb el transport públic i un ús socialment generalitzat.
La ciutat que encapçala l’edició d’enguany és Utrecht (Països Baixos), seguida de Copenhaguen, Gant, Amsterdam i París.
Per què Utrecht és líder mundial? L’èxit és la combinació d’una xarxa ciclista connectada, la pacificació del trànsit, carrils amb prioritat per a bicicletes i grans espais d’aparcament. La ciutat ha integrat la bicicleta com a principi estructural del seu urbanisme.
Considerada des de fa anys com el referent mundial de les ciutats ciclistes, Copenhaguen destaca per la seva capacitat de millorar contínuament un model que tothom admira: disseny, planificació i inversió sostinguda.
El tercer lloc del rànquing és per a Gant, una ciutat que ha fet una autèntica obra mestra en la planificació urbana centrada en les persones.
Amsterdam continua també sent un referent indiscutible del què ha de ser una ciutat adaptada a les bicicletes. El seu sistema està tan ben adaptat a l’ús diari, que la bicicleta s’ha convertit en la norma, i no en una alternativa.
París se situa a la cinquena posició veient com en cinc anys l’ús de la bicicleta ha passat del 5% a l’11,2%, gràcies al creixement de les infraestructures ciclistes i a la reducció de carrers per als cotxes.
Una ciutat espanyola dins el Top 30
A la península Ibèrica, la ciutat Vitòria destaca com un dels exemples més sòlids de mobilitat sostenible. Amb una xarxa molt desenvolupada de carrils bici protegits, una estructura urbana compacta i una aposta històrica per la planificació a llarg termini, la ciutat s’ha convertit en un model de referència dins l’Estat.
Conclusió: avançar cap a ciutats més segures i atentes
L’edició 2025 del Copenhagenize Index deixa un missatge clar: les ciutats que aposten de manera decidida per la bicicleta no només milloren la mobilitat, sinó també la salut, la convivència i la qualitat de vida de la ciutadania.
El repte de futur és compartit: continuar transformant les ciutats perquè siguin més accessibles, més sostenibles i també més atentes, fomentant hàbits de mobilitat que posin la seguretat i la consciència al centre.
Així, informes com el Copenhagenize Index no només ens expliquen què fan bé les ciutats capdavanteres, sinó que inspiren a continuar treballant per una mobilitat on la bicicleta, la seguretat i l’atenció plena vagin sempre juntes.
