Quan parlem de distraccions en mobilitat, solem pensar en l’ús del mòbil. No obstant això, existeix un tipus de distracció menys visible però molt habitual, i igualment perillosa: la distracció cognitiva.
En el cas dels vianants aquestes distraccions passen moltes vegades desapercebudes, per què no impliquen mirar una pantalla ni dur les mans ocupades, però sí desconnectar mentalment de l’entorn.
Què són les distraccions cognitives en vianants?
Les distraccions cognitives en mobilitat es produeixen quan una persona camina, travessa el carrer o es desplaça físicament present, però amb la ment en un altre lloc.
L’atenció del vianant es desvia de l’acció principal -caminar de forma segura i atenent l’entorn- cap a pensaments, emocions o estímuls mentals que redueixen la capacitat de reacció i la presa de decisions.
Tot i que el vianant miri al davant, el seu cervell no està processant correctament el que passa al seu voltant: vehicles, semàfors, bicicletes, patinets o canvis inesperats a l’entorn.
Alguns exemples molt habituals entre els joves
Les distraccions cognitives formen part del dia a dia i, precisament per això, costa identificar-les com un risc:
- Caminar pensant en un examen, un problema personal o una discussió.
- Travessar el carrer conversant intensament amb amistats.
- Anar en grup parlant i assumir que “algú altre està atent”.
- Escoltar música amb auriculars, aïllant-se de l’entorn
- Pensar en missatges del mòbil sense estar-lo mirant.
- Caminar en “mode automàtic” per trajectes habituals.
En totes aquestes situacions el vianant creu que està atent, però la seva ment està ocupada en una altra cosa.
Per què són perilloses?
Les distraccions cognitives són especialment perilloses pels vianants perquè afecten directament capacitats claus per a la seguretat viària:
- Augmenten el temps de reacció davant un vehicle que apareix de forma inesperada.
- Redueixen la detecció de riscos (cotxes, motos, bicicletes o patinets)
- Dificulten la valoració de la velocitat i la distància
- Disminueixen la capacitat d’anticipació davant de situacions imprevistes.
El cervell no és multitasca: quan es concentra en pensaments interns, redueix l’atenció a l’entorn, encara que els ulls estiguin oberts i mirant.
Un risc poc percebut però real
Les distraccions cognitives dels vianants no es perceben com a perilloses.
Pensar, parlar o “anar a la nostra” forma part del dia a dia. La confiança i la rutina poden generar una falsa sensació de control.No obstant això, molts atropellaments i situacions de risc es produceixen en passos de vianants, trajectes coneguts i entorns quotidians, on la confiança i el “pilot automàtic” juguen en contra.
Amb mirar no n’hi ha prou: cal estar atents. En mobilitat, la seguretat també depèn d’on és la teva ment.
