Tecnologia i innovació en la mobilitat del futur

La tecnologia està transformant la manera com ens desplacem, planifiquem els trajectes i compartim l’espai públic.

La intel·ligència artificial, les dades, els sensors, les aplicacions mòbils o els vehicles connectats poden contribuir a una mobilitat més segura, eficient, sostenible i accessible.

Ara bé, innovar no significa incorporar tecnologia perquè sí. Una solució només és útil quan respon a una necessitat real, millora la vida de les persones i té en compte aspectes com la seguretat, la privacitat, l’accessibilitat i la inclusió.

La tecnologia, per tant, no ha de substituir les persones ni el seu criteri, sinó ajudar-les a prendre millors decisions i a desplaçar-se amb més autonomia.

La millor innovació no és necessàriament la més complexa, sinó la que resol un problema real, és comprensible, es pot aplicar i contribueix a una mobilitat més segura, inclusiva i humana.

Tecnologies que ja estan transformant la mobilitat

Moltes de les tecnologies que associem al futur ja formen part dels nostres desplaçaments quotidians.

Aplicacions de mobilitat. Permeten consultar horaris, planificar rutes, conèixer el temps d’espera del transport públic, localitzar bicicletes o vehicles compartits i escollir entre diferents maneres d’arribar a una destinació.

També poden combinar diverses opcions de transport en un mateix trajecte: caminar, agafar l’autobús, el tren, la bicicleta o altres serveis de mobilitat compartida.

Intel·ligència artificial. Pot analitzar grans quantitats d’informació i detectar patrons. En mobilitat, pot ajudar a preveure embussos, adaptar recorreguts, millorar la freqüència del transport públic o identificar punts on es produeixen situacions de risc.
També es pot utilitzar per donar informació personalitzada segons les necessitats de cada persona.

Dades de mobilitat. Cada dia es generen dades sobre els desplaçaments: recorreguts, horaris, intensitat del trànsit, temps d’espera o ús dels diferents mitjans de transport.

Analitzar aquestes dades pot ajudar les administracions i els operadors a entendre com es mouen les persones i a prendre decisions més ajustades a la realitat.

Sensors i infraestructures intel·ligents. Els sensors poden detectar la presència de vehicles, bicicletes o vianants, mesurar la qualitat de l’aire, controlar la velocitat o conèixer el nivell d’ocupació d’un aparcament.

Aquesta informació pot servir per adaptar els semàfors, millorar la il·luminació, regular el trànsit o avisar de situacions perilloses.

Vehicles connectats. Els vehicles connectats poden intercanviar informació amb altres vehicles, amb les infraestructures o amb els sistemes de gestió del trànsit.
Això pot permetre anticipar riscos, avisar d’un obstacle a la via o adaptar la conducció a les condicions de l’entorn.

Vehicles automatitzats. Alguns vehicles ja incorporen sistemes que ajuden a frenar, mantenir la trajectòria, aparcar o detectar vianants i altres usuaris de la via.

El desenvolupament de vehicles amb nivells més elevats d’automatització planteja noves possibilitats, però també preguntes sobre la responsabilitat, la seguretat i el paper de les persones.

Dades de mobilitat. Cada dia es generen dades sobre els desplaçaments: recorreguts, horaris, intensitat del trànsit, temps d’espera o ús dels diferents mitjans de transport.

Analitzar aquestes dades pot ajudar les administracions i els operadors a entendre com es mouen les persones i a prendre decisions més ajustades a la realitat. 

Sensors i infraestructures intel·ligents. Els sensors poden detectar la presència de vehicles, bicicletes o vianants, mesurar la qualitat de l’aire, controlar la velocitat o conèixer el nivell d’ocupació d’un aparcament.

Aquesta informació pot servir per adaptar els semàfors, millorar la il·luminació, regular el trànsit o avisar de situacions perilloses.

Vehicles connectats. Els vehicles connectats poden intercanviar informació amb altres vehicles, amb les infraestructures o amb els sistemes de gestió del trànsit.

Això pot permetre anticipar riscos, avisar d’un obstacle a la via o adaptar la conducció a les condicions de l’entorn.

Vehicles automatitzats. Alguns vehicles ja incorporen sistemes que ajuden a frenar, mantenir la trajectòria, aparcar o detectar vianants i altres usuaris de la via.

El desenvolupament de vehicles amb nivells més elevats d’automatització planteja noves possibilitats, però també preguntes sobre la responsabilitat, la seguretat i el paper de les persones.

Com pot ajudar la tecnologia les persones

La tecnologia pot contribuir a resoldre problemes quotidians i facilitar una mobilitat més segura, eficient, sostenible i accessible. Perquè sigui realment útil, però, ha de partir de les necessitats de les persones i no només de les possibilitats tècniques.

Millorar la seguretat. Els sensors, les càmeres i els sistemes intel·ligents poden detectar riscos, avisar de la presència de vianants o ciclistes, adaptar la velocitat dels vehicles o identificar punts on es produeixen situacions perilloses.

Fer més eficient el transport públic. L’anàlisi de dades pot ajudar a adaptar els horaris, les freqüències i els recorreguts a la demanda real. La informació en temps real també permet conèixer incidències i planificar millor els trajectes.

Facilitar l’autonomia. Les aplicacions poden oferir indicacions per veu, avisar de la proximitat d’una parada o indicar recorreguts accessibles. Aquestes eines poden facilitar els desplaçaments de persones grans o amb discapacitat.

Reduir l’impacte ambiental. La tecnologia pot ajudar a escollir rutes més eficients, evitar trajectes innecessaris, gestionar els punts de recàrrega i fomentar l’ús del transport públic o de la mobilitat compartida.

Adaptar la mobilitat a cada territori. Les dades poden ajudar a identificar les necessitats específiques de cada barri, municipi o zona rural i a crear solucions com el transport a demanda o les rutes flexibles.

Afavorir la participació. Les eines digitals poden permetre que les persones comuniquin incidències, identifiquin punts insegurs i proposin millores per al seu entorn.

Tecnologia: riscos, límits i dilemes 

La tecnologia pot aportar molts beneficis, però també genera riscos i preguntes que cal valorar. No totes les innovacions són automàticament positives ni funcionen igual per a tothom.

Privacitat i ús de les dades. Les aplicacions i els sistemes de mobilitat poden recollir informació sobre els nostres recorreguts, horaris o hàbits.

Cal preguntar-se quines dades es recullen, amb quina finalitat, durant quant de temps es conserven i qui hi pot accedir.

Bretxa digital. No totes les persones tenen un telèfon intel·ligent, connexió a internet o els coneixements necessaris per utilitzar una aplicació.

Si un servei només es pot consultar o pagar digitalment, pot deixar fora persones grans, famílies amb menys recursos o persones amb dificultats tecnològiques.

Dependència de la tecnologia. Una avaria, una manca de cobertura o un error informàtic poden impedir l’accés a un servei. Per això, cal mantenir alternatives accessibles i evitar que tota la mobilitat depengui exclusivament d’una aplicació o d’un dispositiu.

Errors i decisions automatitzades. Els sistemes basats en algoritmes poden equivocar-se o prendre decisions a partir d’informació incompleta. És important que hi hagi supervisió humana, mecanismes de revisió i responsabilitats clares quan una decisió automatitzada afecta la seguretat o els drets de les persones.

Desigualtats i discriminació. Si les dades utilitzades no representen bé tota la població, una tecnologia pot funcionar pitjor per a alguns col·lectius o territoris.

Una solució innovadora ha de ser provada amb persones diverses i tenir en compte diferents edats, capacitats i situacions socials.

Excés d’informació i distraccions. La tecnologia també pot generar noves distraccions. Consultar constantment el telèfon mentre caminem, conduïm o utilitzem una bicicleta o un patinet pot augmentar el risc.

Les eines digitals han d’estar dissenyades perquè siguin senzilles, clares i segures en fer-les servir.

Responsabilitat. Quan una tecnologia falla, cal saber qui n’és responsable: l’usuari, el fabricant, l’empresa que gestiona el sistema o l’administració.

Aquest debat és especialment important en els vehicles automatitzats i en els sistemes que prenen decisions relacionades amb la seguretat.

Impacte ambiental de la tecnologia. Encara que una solució digital pugui millorar la mobilitat, també consumeix energia i necessita dispositius, servidors, bateries i infraestructures.

Per valorar-ne la sostenibilitat, cal tenir en compte tot el seu impacte i no només el benefici immediat.

La clau: tecnologia amb criteri

El repte no és incorporar tecnologia per si mateixa, sinó preguntar-se per a què serveix, a qui beneficia i quins riscos pot generar.

Una solució tecnològica només és realment útil si millora la seguretat, la sostenibilitat, l’accessibilitat o la qualitat de vida de les persones.