Repte #16 edició

Iniciatives per impulsar les bicicletes

Joves i Mobilitat edició 15: Vianants, la mobilitat més sostenible i saludable
Joves i Mobilitat | Seguretat viària i convivència

Carrils bici

Segons la Llei de Trànsit, un carril-bici és una via ciclista que discorre en paral·lel a la calçada, en un únic sentit o en doble sentit.

En l’actualitat, pràcticament totes les ciutats i pobles compten amb algun tram de carril-bici en les seves vies públiques, encara que la seva història és bastant recent.

El primer carril-bici es va construir a València en els anys vuitanta, quan pràcticament ningú veia la bicicleta com una alternativa real a l’automòbil, i es va situar a la zona Universitària de València, relativament a prop del centre.

Des d’aleshores, la seva implantació ha estat progressiva i constant, no exempta de polèmiques i controvèrsies en molts casos, configurant diferents models que s’adapten a l’espai urbà de les ciutats i pobles. Així, per exemple, l’any 2014 va tenir lloc la inauguració del primer carril bici amb panells solars del món, a Krommenie (Països Baixos). Aquest carril bici solar de 70 metres de llarg, que està construït amb panells de formigó que emmagatzemen cèl·lules solars i que estan coberts amb vidre temperat, és capaç de generar energia suficient per proveir fins a tres cases. Altres serveis que proporciona aquest carril bici, a més de la generació d’electricitat, són la senyalització i il·luminació, així com la generació de calor per evitar la formació de plaques de gel a l’hivern. Però no és l’únic exemple, ja que a Corea del Sud existeix un carril bici de 32 km de longitud amb sostre solar que proveeix d’energia a tota la carretera i, de pas, protegeix als ciclistes del sol i de les inclemències del temps.

Salvar fins a 10.000 vides gràcies al carril bici

L’efectivitat dels carrils bici en la seguretat dels ciclistes ha estat posada de manifest en algunes recents recerques, com és el cas de l’estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que destaca que l’ampliació de les xarxes de carrils bici a les ciutats podria aportar beneficis considerables per a la salut i l’economia.

Fins a 10.000 morts prematures podrien evitar les ciutats europees ampliant les xarxes de carrils bici. Aquest estudi, publicat a Preventive Medicine, associa la longitud de la xarxa de vies ciclistes amb el tipus de transport triat i els beneficis per a la salut. Així, Londres podria evitar fins a 1.210 morts prematures a l’any, seguida de Roma, amb 433, i Barcelona, amb 248.

Els autors de l’esmentat estudi també van dur a terme una anàlisi econòmica, comparant el cost de l’ampliació de les xarxes d’aquestes vies ciclistes amb els beneficis econòmics estimats de la mortalitat prematura que es podria evitar. En aquest cas, els resultats mostren que la millor relació cost-benefici s’aconseguiria amb un augment del 10% de la xarxa de vies ciclistes. Així, la ràtio de beneficis per euro gastat seria de fins a 70 a 1 en el cas de Roma, 62 a 1 a Zuric i 35 a 1 a Barcelona.

Els carrils del futur

Els carrils per a bicicleta del futur busquen ser més segurs pels ciclistes, ajudaran a reduir la contaminació i a evitar els accidents que actualment es produeixen.

Segons el Departament d’Innovació d’Iberdrola, alguns exemples dels carrils per a bicicletes del futur són els següents:

Carrils de bicicleta tecnològics

Starling Crossing (Tigmergic Adaptive Responsive Learning Crossing) és un prototip d’encreuament interactiu testat en el sud de Londres que s’adapta en temps real al trànsit i decideix qui té preferència a cada moment. En aquesta línia, Copenhaguen ha incorporat un sistema de semàfors sincronitzats amb la finalitat de facilitar la circulació continuada de les bicicletes. Posen la tecnologia al servei de vianants, ciclistes i conductors i dissenyen passos de zebra adaptatius i carrils per a bicicletes intel·ligents.

Carrils de bicicleta aeris

SkyCycle és un enorme projecte dissenyat per l’arquitecte Norman Foster que proposa crear una xarxa de 220 km de vies ciclistes que creuin Londres suspeses per sobre de les línies de ferrocarril.

Excel·lent és també la proposta de l’arquitecte dominicà Richard Moreta: el Bici-Metre és un projecte urbà que pretén protegir als ciclistes aïllant-los del trànsit mitjançant uns conductes elevats. Per la seva banda, als Països Baixos ja compten amb la rotonda flotant d’Hovenring d’Eindhoven i el Cycle Snake, el carril per a bicicletes elevat de Copenhaguen.

Carrils de bicicleta sobre un riu

El Thames Deckway és la proposta més ambiciosa sobre aquest tema, un carril flotant que sobrevolaria el Tàmesi enllaçant gairebé deu quilòmetres de la capital britànica.

Carrils de bicicleta en la xarxa de metro

Per què no aprofitar infraestructures que ja existeixen i que estan infrautilitzades o en desús? De nou a Londres, s’ha plantejat la idea de construir el London Underline, una xarxa de carrils subterranis per a vianants i ciclistes que transcorreria en les línies abandonades del metre londinenc.

Carrils de bicicleta en un túnel

A Calgary (Canadà) es troba el Peace Bridge de l’arquitecte espanyol Santiago Calatrava, que acull 126 metres de carril per a bicicletes i vianants sota una estructura de cristall.

Autopistes per a bicicletes

Per la seva banda, Alemanya ja construeix les seves primeres bike autobahns, carreteres exclusives per a bicicletes sense semàfors i sense trànsit rodat. Amb 101 km, la Radschnellweg Ruhr RS1 és la primera autopista per a bicicletes d’Alemanya.

Carrils per a bicicletes fabricats en fusta

A Holanda aposten pels carrils bici de fusta i ja treballen en el primer Carril Bici Ecodinàmic fabricat amb biocomposite, una mescla de fibra de fusta sobrant d’explotacions forestals (que no requereix tala d’arbres) i resina orgànica.

Carrils de bicicleta descontaminants

No només no contaminaran, sinó que netejaran l’ambient. Aquesta és la tesi d’Ecogranic, un paviment capaç de reduir els nivells d’òxid de nitrogen (NO), gasos que generen els vehicles de motor. De forma experimental, aquesta companyia va col·locar el seu paviment en un carril bici de Pamplona aconseguint una reducció d’aquests gasos d’un 50%..

Carrils de bicicleta artístics

A Brabante (Holanda), trobem un carril per a bicicletes que homenatja a Van Gogh i la seva Nit estavellada amb milers de còdols de colors que s’il·luminen en la foscor. Per la seva banda, el túnel de la Croix-Rousse a Lió (França) projecta en les seves parets imatges i vídeos que van acompanyats de música.

Joves i Mobilitat edició 16 | Les bicicletes, els joves i les noves mobilitats

Bicicletes compartides

Els sistemes de bicicletes compartides, també coneguts com a sistemes de bicicletes públiques, són iniciatives promogudes pels ajuntaments de les ciutats per reintroduir la bicicleta a l’espai urbà.

Bàsicament, aquest sistema consisteix a oferir als habitants d’una ciutat bicicletes perquè puguin llogar-les (o pagar una quota fixa mensual) per als seus trajectes al treball, al col·legi, en les seves compres, etc. Per a la seva funcionalitat, existeixen diverses estacions distribuïdes de forma estratègica per la ciutat, la qual cosa permet la devolució de les bicicletes de forma fàcil i assequible d’un punt a un altre. La majoria dels programes de bicicletes compartides són accessibles a partir d’un bo i el seu ús es poden gestionar a través de les seves pròpies aplicacions mòbils.

Com assenyala la Federació Europea de Ciclistes (ECF), l’ús compartit de bicicletes fa que els viatges al treball siguin més eficients i augmenta la connectivitat en una ciutat en proporcionar accés fàcil i ràpid a la primera i última milla, la qual cosa millora la productivitat en l’economia urbana.

Des dels seus inicis als anys seixanta a Europa, aquest sistema ha evolucionat de forma notable a les grans ciutats de tot el món amb notable èxit social, polític i mediàtic. És el cas, per exemple, de la ciutat de Barcelona amb el Bicing, implantat l’any 2007 i que ha propiciat una tornada de la bicicleta a Barcelona i ha servit perquè molta gent provi la bicicleta per als seus viatges a la ciutat i després decideixi comprar-se una i moure’s amb bici de manera habitual.

Bicing compta en l’actualitat amb 519 estacions repartides per tota la ciutat, 7.000 bicicletes, més de 130.000 abonats i més d’1,5 milions d’usos mensuals.

Aquest ús extensiu de les bicicletes compartides de Barcelona té també la seva rèplica a Espanya, calculant-se que més de tres milions d’espanyols utilitzen algun tipus de bici pública.

Un projecte educatiu per reflexionar sobre la mobilitat

El concurs Joves i Mobilitat és un projecte educatiu que va néixer el 2007 per ajudar els estudiants d’entre 12 i 18 anys de Catalunya a reflexionar sobre la responsabilitat i els riscos que implica la conducció d’un vehicle. La profunda transformació de la societat en els últims anys i les implicacions que se’n deriven en termes de seguretat viària, necessitats quotidianes de desplaçaments i protecció de l’entorn han fet evolucionar el concurs cap a una visió molt més completa i transversal del que significa avui la mobilitat.

Per al desenvolupament del concurs, el RACC i el Servei Català de Trànsit ofereixen informació i eines didàctiques que ajuden el professorat a engrescar els alumnes i a treballar conjuntament a l’aula els temes suggerits.

Des del seu naixement, el certamen ha comptat amb la participació de més de 22.000 joves d’entre 12 i 18 anys que han donat la seva visió sobre la mobilitat amb un total de gairebé 15.000 treballs.

JOVES I MOBILITAT REPTE #17
Notícies

Noves mesures a Barcelona per millorar la convivència entre bicicletes, patinets i vianants

Barcelona, una ciutat constantment en transformació per adaptar-se als canvis en la mobilitat urbana, està implementant noves mesures per millorar la convivència entre els diferents actors del trànsit. Una d’aquestes iniciatives és la instal·lació de senyals en diversos punts estratègics de la ciutat, que indiquen als usuaris de bicicletes i patinets la necessitat de baixar dels seus vehicles i continuar la ruta a peu en zones específiques.

Organitzadors:

RACC Mobility Club | Servei Català de Trànsit

Col·laboradors:

Organitzadors:

RACC Mobility Club | Servei Català de Trànsit

Col·laboradors:

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya / Serafí