Bones pràctiques viàries

A l’entorn dels centres educatius de Catalunya, als darrers anys s’han anat desenvolupant diverses bones pràctiques amb l’objectiu d’incrementar la seva seguretat viària.

Algunes d’aquests pràctiques tenen un caràcter marcadament més tècnic i/o urbanístic i d’altres responen més a un caràcter educador i conscienciador amb un suport també tècnic en molts casos.

 En el primer supòsit, poden fer esment de mesures com:

=

Implantació de carrils bici.

=

Senyalització específica.

=

Reducció del nombre de carrils de circulació.

=

Reducció de l’amplada dels carrils.

=

Modificació de sentits de circulació.

=

Canvis de paviment.

=

Instal·lació d’elements reductors de velocitat (plataformes elevades, xicanes, passos de vianants de ressalt…).

=

Conversió de carrer per a vianants.

=

Reducció de la velocitat màxima (zones 30).

En el segon supòsit trobem iniciatives molt consolidades com són els camins escolars, el Programa d’Escoles Verdes, Escoles per a la Salut o la Setmana de la mobilitat sostenible i segura.

I dos iniciatives més recents però de gran vàlua són el programa Protegim les Escoles de Barcelona i el Pla d’Acció de Mobilitat Escolar de Catalunya (PAMEC).

Camins escolars

Van aparèixer a principis de la dècada dels 70 a Dinamarca amb l’objectiu de reduir els accidentes de trànsit al voltant de les escoles. Des de llavors, la seva implantació s’ha anat estenent de forma progressiva per molts països però amb característiques específiques diferents.

A Catalunya, per exemple, s’han desenvolupat majoritàriament sota els postulats del conegut pedagog italià Francesco Tonucci i la seva teoria de la ciutat dels nens, però també existeixen diferents tipologies: els camins com a elements transformadors de l’espai públic o els camins com a element educatiu, integrat en el currículum escolar de diferents àrees.

La finalitat dels camins escolars és definir itineraris que permetin als alumnes desplaçar-se de casa al centre educatiu i a l’inrevés, a peu o en bicicleta i de manera autònoma, és a dir, sense acompanyament adult. I fer-ho d’una manera segura, sostenible, saludable i autònoma.

Tot i que aquest sigui l’objectiu fonamental dels camins escolars, certament també busquen combatre les pors i preocupacions dels pares respecte als seus fills, busca recuperar la convivència perduda als carrers, busca combatre l’augment del se¬dentarisme infantil, etc.

Actualment, a més, el disseny de la xarxa de camins escolars i de l’entorn dels centres passa per incloure mesures i infraestructura específica per als nous vehicles de mobilitat personal (VMP) que com els patinets elèctrics, estan tenint tan d’auge a la nostra societat.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya vol instar als centres educatius per a que defineixen espais a l’interior del recinte escolar on l’alumnat i l’equip de treballadors puguin deixar les bicicletes o els VMP de forma segura.

Finalment, cal assenyalar que, directa o indirectament als camins escolars, s’han creat també d’altres experiències de mobilitat infantil com és el cas del Bus a peu o Pedibus i Comerç Amic.

Escoles Verdes

Es tracta d’un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya per donar suport als centres educatius que volen afrontar els reptes derivats del nou paradigma de la sostenibilitat incorporant els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (projecte educatiu, equipament, gestió, relacions amb l’entorn, etc.).

El programa promou la participació i la implicació de la comunitat educativa en la millora de l’entorn, ofereix cursos de formació en educació per a la sostenibilitat i fomenta la creació de sinergies entre els centres que té adscrits per afavorir les relacions, l’intercanvi d’experiències i la consolidació de xarxes territorials d’escoles verdes.

Durant el curs 2019-2020, el Programa tenia adscrits un total de 766 centres educatius, dels quals 673 tenien el distintiu d’escola verda i 93 estaven en formació.

Conjuntament amb els municipis que disposen d’una xarxa pròpia, conformen la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC).

Escoles per a la Salut

Entorn saludable és el concepte que utilitza la Organización Mundial de la Salud (OMS) en diferents programes seus, entre els que destaca el de les escoles promotores de salut. En concret, a Europa s’ha creat la Xarxa d’Escoles per a la Salut (Schools for Health in Europe-SHE), que dona suport a diferents col·lectius en el desenvolupament i manteniment de la salut en els centres educatius.

En diverses resolucions, la OMS defineix l’escola promotora de salut com «una escola que implementa un pla estructurat i sistemàtic per a la salut i la seguretat, el benestar i el desenvolupament del capital social de tots els alumnes i del personal docent i no docent».
També vinculat a les Nacions Unides, es pot destacar el programa de ‘Ciudad Amiga de la Infancia’ de la UNICEF que promou polítiques públiques eficaces per a millorar el benestar dels nens i les nenes per fer de les ciutats entorns més habitables i segures.

Setmana de la mobilitat

La iniciativa es duu a terme a Catalunya des de l’any 2002 i s’emmarca dins de la Setmana europea de la mobilitat, impulsada per la xarxa de ciutats Eurocities.

El seu objectiu és conscienciar al ciutadà en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d’accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.

A la Setmana de la Mobilitat del 2020, s’han adherit més de 200 municipis i s’han dut a terme 500 activitats, entre caminades, accions relacionades amb el transport públic i activitats relacionades amb la bicicleta i la qualitat de l’aire i el soroll. A més, 43 municipis catalans han celebrat un dia sense cotxes.

Protegim les Escoles

Una actuació remarcable és la del programa Protegim les Escoles que promou des del curs passat l’Ajuntament de Barcelona per pacificar l’entorn dels centres educatius de la ciutat i fer que siguin segurs i saludables, s’hi respiri un aire de més qualitat, hi hagi més espais de trobada i menys accidentalitat i soroll.

L’objectiu del programa és que al 2023 s’hagi intervingut en 200 escoles perquè el seu espai públic immediat sigui confortable. Les mesures beneficiaran 8.468 alumnes i suposaran més de 4.000 m2 guanyats a l’asfalt, 5 carrers prioritzats per a vianants, 4 carrils de circulació menys i 37 nous espais de joc espontani

Les actuacions es basen fonamentalment en tres tipus de mesures: la pacificació del trànsit, la millora de l’habitabilitat i la visibilitat de l’espai. I s’aconsegueix a partir d’intervencions tant estructurals com tàctiques, que es combinen i s’adapten a cada cas.

L’entrada a l’espai pacificat se senyalitza amb pintura de color taronja i un logotip horitzontal específic que el visualitza. I als punts d’accés i sortida dels centres es creen uns espais plaça amb una superfície no inferior a una circumferència de 10 metres de diàmetre on s’hi posa mobiliari urbà que convida a passejar-hi amb tranquil·litat i fer-hi activitats.

Per reduir el trànsit, es disminueix l’espai destinat als vehicles suprimint carrils de circulació i places d’aparcament. També es redueix la velocitat màxima permesa –preferiblement a 20km/h–, es col·loca senyalització vertical i horitzontal i radars informatius, s’adapta la semaforització, es millora l’enllumenat i es col·loquen elements de seguretat com baranes i pilones. I s’implementa el programa de persones voluntàries pel control del trànsit a l’hora d’entrada i sortida de classe.

14a edició del concurs

El concurs Joves i Mobilitat és un projecte educatiu que va néixer el 2007 per ajudar els estudiants d’entre 12 i 18 anys de Catalunya a reflexionar sobre la responsabilitat i els riscos que implica la conducció d’un vehicle. La profunda transformació de la societat en els últims anys i les implicacions que se’n deriven en termes de seguretat viària, necessitats quotidianes de desplaçaments i protecció de l’entorn han fet evolucionar el concurs cap a una visió molt més completa i transversal del que significa avui la mobilitat.

Per al desenvolupament del concurs, el RACC i el Servei Català de Trànsit ofereixen informació i eines didàctiques que ajuden el professorat a engrescar els alumnes i a treballar conjuntament a l’aula els temes suggerits.

Des del seu naixement, el certamen ha comptat amb la participació de 18.279 joves d’entre 12 i 18 anys que han donat la seva visió sobre la mobilitat amb un total de 12.262 treballs.